El PP i CiU també junts al Consell Comarcal del Baix Ebre, i quatre coses de la Cala

A vegades els Quatre Cantons exageren

Primer que res, volem donar les gràcies a tota la gent que ha fet costat al projecte d’Esquerra a les darreres eleccions municipals. Volem agrair sincerament la confiança que ens heu fet i treballarem per no defraudar-vos i per fer tot lo possible per ajudar a millorar el poble de la Cala.

Una consideració sobre la independència dels mitjans informatius. Núm. 313 Quatre Cantons, Editorial: “És més, com més crítica ha estat la labor de l’oposició, més càstig ha rebut del votant, i sino que li preguntin a ERC i PSC”. Núm.313 Quatre Cantons, Titular de la Notícia del mes: “CiU renova la majoria absoluta a l’Ametlla de Mar i frega el 8è regidor”.
Des d’Esquerra sabem que no és la intenció del mitjà, però ens semblen enfocats de manera poc independent i podrien molestar una part important de lectors que no han votat la formació guanyadora de les eleccions. El següent titular també seria partidista, però també s’hagués pogut publicar: “CiU repeteix amb 7 regidors i és a punt de perdre la majoria absoluta” 1598 vots han estat per a la formació més votada, però han estat moltes més, 1863 persones, que no han triat CiU. Sense que això vulgui dir que des d’Esquerra s’hagués pactat contra CiU i amb el PP.

L’Alícia i l’Artur a Palau

Sí que ho han aconseguit al Consell Comarcal del Baix Ebre on CiU i PP han pactat el govern per 4 anys i veurem treballar junts els nostres regidors Joan Font, Ruben Lallana i Antoni Montagut. Mentre fan veure a nivell municipal que es vigilen i controlen els uns als altres, treballen junts agafats de la mà seguint els passos de l’Artur Mas i l’Alícia Sànchez-Camacho.

El diàleg, el gran absent. Perquè Sí i prou

Una de les primeres desafortunades decisions de CiU, no feia ni un mes de la composició del nou govern municipal i es destituïa a Ruben Chordà del lloc de Director de la Banda de Música. Les explicacions del Govern de CiU: “manem nosaltres, el poble ens ha donat majoria absoluta”. Mentre, ens quedem sense música per Sant Pere i de moment l’Estiu es contracta bandes de fora, lo més greu, trenquem el treball de tota la Banda.

L’Actual govern, finalment cedeix i renuncia a mantenir els elevats sous i salaris de l’Alcalde i funcionaris eventuals. Després de les pressions rebudes en campanya per part de molta gent i també d’Esquerra i la situació cada vegada més greu de l’estat de l’economia municipal, decideixen baixar els Sous. Tampoc no és de rebut que surtin pels mitjans engrandint la iniciativa, quan són ells mateixos els qui van fixar els elevadíssims sous de la darrera legislatura.

 

Anuncis

Servir al poble o servir-te del poble

Quan alguna vegada hem fet referència als elevats sous de l’equip de govern i en especial de l’alcalde, se’ns diu que la quantitat de diners es relativa si ho comparem amb el què s’aconsegueix pel poble.

Naltros des d’Esquerra creiem que la quantitat de diners es relativa si ho comparem amb el nivell d’aprofitament d’una persona al càrrec que ostenta. Partim d’una base diferent, servir al poble no té res a veure amb servir-te del poble. Els votants ja saben que si fas d’alcalde faràs lo màxim per aconseguir el millor pel teu poble.

Des d’Esquerra entenem que no cal forrar-te per assumir l’alcaldia de l’Ametlla de Mar. I encara menys quan hi han famílies al poble que no tenen ni prestacions de l’atur. 

Els amics es cuiden. Algú sap quant cobra el Gerent de l’empresa pública “La Cala Gestió”? La transparència de la nostra institució municipal es inexistent.

Sabem que la Cala Gestió pressuposta 420.000€ De despeses pel “manteniment de l’estructura necessària pel seu funcionament”. Sous i Salaris? Ranxos a Restaurants?

Hi han d’altres vies d’escapament de quantitats de diners elevades per gestió. L’Existència de Factures de gestió a nom d’empreses relacionades amb el Gerent de la Cala Gestió, Efial sl, Oliver i Camps sl, molts més diners que es dediquen també a gestió.

Els nostres polítics i alts directius estan tot el dia gestionant, gestionen per tot i la majoria de dies es gestiona millor des dels Restaurants.

El mes de desembre del 2010, al Ple Ordinari, des d’Esquerra vam demanar que l’Ajuntament fes una Auditoria Externa i així poder a 6 mesos de les eleccions municipals, analitzar la situació econòmica. Quina bona idea que els hi vam donar! Automàticament es van posar a treballar per fer una Auditoria des d’Efial sl, l’empresa de confiança, que per suposat va donar bons resultats i de passada van poder facturar una quantitat interessant pel treball.

Resulta complicat saber res del que es cou en l’entramat municipal d’Empreses que hi ha montat. Un Xiringuito que tan serveix per col·locar militants, amics i familiars, com per fer més lleugera, i ràpida la gestió (amagar de l’oposició).

Una curiositat per saber amb qui tractem, CiU i ERC aquesta darrera legislatura vam pactar al Consell Comarcal del Baix Ebre. Andreu Martí en seria president els primers dos anys i Dani Andreu, alcalde de l’Aldea, els dos darrers.

Tots dos tenien el mateix sou com a Presidents del Consell Comarcal, cobrarien 28.000€ nets anuals. L’alcalde de l’Aldea va decidir que al tenir un bon sou del Consell Comarcal podia alleugerir els costos a l’Ajuntament de l’Aldea.

No va ser el cas de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí cobra 28.000€ nets anuals del Consell Comarcal i va veure l’oportunitat d’afegir 70.000€ anuals més de l’Ajuntament Calero.

El nostre alcalde s’emporta 100.000€ anuals, que coneguem de la política. No està gens malament. Uns 400.000€ en quatre anys. Felicitats! i “Andavant!” un bon exemple!!


D’aquí a ben poc, eleccions a la Cala

Fa unes poques setmanes la gent d’Esquerra de la Cala, m’ha confiat encapçalar per tercera vegada la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Han passat ja 4 anys, 4 anys de majoria convergent, on s’han vist els fruits d’aquelles llavors que vam anar plantant quan vam governar 2003-2007.

L’Empresa Pública “La Cala Gestió” i el Pla General d’Ordenació Urbana, son les dos eines més importants que disposa avui l’Ajuntament Calero. La nostra preocupació ha estat el com s’han utilitzat. Els recursos que s’han generat no han estat acompanyats per un sever control de la despesa que s’ha realitzat.

Els compromisos econòmics als que l’Ajuntament està obligant-se son tan grans que han portat a l’Ajuntament a fer un Pla Econòmic i Financer per reconduir la situació. Des d’Esquerra hem treballat un projecte que esperem que sigui engrescador.

Els grans projectes de la Piscina Coberta i la Residència d’Avis han de ser rendibles socialment. Farem que la Piscina sigui més accessible a la gent i lluitarem per a que la Residència d’Avis no sigui només un Hotel per a avis que puguin pagar 2000 euros al mes.

El benestar de la gent, la dinamització econòmica i la creació de llocs de treball dignes, seran els eixos del nostre programa electoral.

A més de Rei, també tenim Papa.

Quins dies! Estic segur que encara queda gent que li agrada el seu ofici i si ens posem a parlar del Periodisme, com a ofici, m’atreviria a dir que els periodistes, deuen xalar d’allò més amb el panorama que tenim. Me quedo parat de veure com respòn la nostra societat. Me sorprén que tinguem tanta necessitat d’Esglèsia, quines son les raons que porten a tants de fidels a creure?, el misteri de la fe?, què m’estic perdent?

El cap de l’Esglèsia catòlica ens volia fer sentir culpables?, l’home va i diu dalt de l’avió, mirant la càmera i es clar amb l’autoritat que se li suposa (ho recordeu?): “.. un anticlericalismo, un secularismo fuerte y agresivo como vivimos en los años ‘30”. Es que la història ens diu que l’Esglèsia Catòlica, perquè parlem de la catòlica, han utilitzat entre d’altres eines, la culpa, també la por. Jo pensava que això eren coses del passat, però un podria pensar que esta eina ha ajudat a que les religions puguin fer-se grans.

Sentia a Carrillo per ràdio, explicant: va ser l’Esglèsia Catòlica de l’època qui va ajudar a unir aquella Dreta que es va alçar en armes contra la República, contra la Democràcia. I sentia que deia dolgut, es l’Esglèsia que hauria de demanar perdó, per haver recolzat una dictadura. Quasi sempre les veritats son dels que les expliquen, i en aquest cas les paraules del Papa sempre tenen un gran ressó. Jo també les poso en dubte, quin personatge es capaç de dir? (març del 2009) en una visita a Camerun,  a l’Àfrica, amb més de 25  milions de morts per SIDA des de l’any 1981, i segons el Papa “menos sexe, res de preservatius i més espiritualitat”. S’ha d’estudiar molta Teologia per arribar a estes conclusions tan horroroses?

Ha hagut molt de xou amb la visita del Papa, si que és veritat que l’araBasílica de Gaudí es una gran construcció, no la conec, però nomésd’imaginar-la penso en el què som capaços de fer l’Home, impressionant. Un dels detalls que vaig trobat divertits es com un tertulià devot d’una ràdio defensava que en el Catolicisme no hi caben les dones en el Ministeri de l’Esglèsia, i el paio, deia “es que ho diu ben clar”, (Quin món el de l’Esglèsia!) em venia a la memòria les monges netejant l’oli de la taula de l’altar, que a més tots sabem, que l’oli fa de mal netejar, i amb tots los ulls que sabien que tenien a sobre. Ara això sí, si elles estan contentes amb lo que fan doncs ja està bé. Què hem de dir?

Em preocupa més que el Papa exigeixi l’atenció d’aquells que no som creients. Em preocupa que sigui normal que l’Estat hagi de contribuir i ser solidari amb un altre Estat com el Vaticà que penso jo que no necessita de l’ajut. Els socis d’un club, els militants d’un partit polític i els fidels d’una religió, haurien de sufragar les seves aficions, anhels i creences. Segur que son molts i molt admirables les persones que formen part de l’Esglèsia Catòlica i d’altres creences que fan una feina moltes vegades impagable. Però la visita del Papa Benet XVI a Barcelona, m’ha portat anys endarrere, no n’era tant conscient que, a més de Rei també tenim Papa.

Esquerra denuncia que el govern espanyol no ha invertit 110 milions pressupostats per aquest any a les Terres de l’Ebre

Esquerra recorda que només ha executat un 28% del pressupostat

Dimecres 13 al matí el senador Pere Muñoz i el secretari d’organització de la Federació de l’Ebre, Lluís Salvadó, i el president comarcal d’Esquerra al Baix Ebre, Jordi Gaseni,  han valorat el projecte de pressupostos generals de l’Estat per les Terres de l’Ebre pel proper 2011. Muñoz ha destacat que fins ara el govern de l’Estat només ha executat un 28% de les inversions pressupostades per l’any 2010, fet que ha qualificat de “poca seriositat i manca de rigurositat ”. Pel republicà és “molt greu el posar la mel a la boca pressupostant una obra i després no fer-la”. Muñoz s’ha lamentat de la no execució dels projectes de les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa, de la no realització dels estudis per millorar la connexió de la N-340 amb les Cases d’Alcanar; i els d’Alcanar i la Sénia amb l’A-7 i l’AP-7; fet que suma un total de 5’4M€. Després de recordar la paralització de les obres de la variant de l’Aldea Muñoz ha observat que el nivell d’execució d’inversions de l’Estat assolit aquest any ve donat en gran part per l’inici de la neteja de l’embassament de Flix. Muñoz ha anunciat que demanarà explicacions al govern de l’Estat perquè apareix, al igual que l’any passat, una partida pressupostària destinada a construir un magatzem individual de residus nuclears a Ascó, fet que contrasta amb el projecte de construir un magatzem centralitzat general que encara no té ubicació.

Lluís Salvadó, per la seva banda, ha afirmat que es pot entendre que hi hagi una lleugera rebaixa dels pressupostos generals respecte l’any 2010, però en canvi “és molt preocupant que el 70% del pressupostat per l’any 2010 s’hagi quedat al calaix”. Salvadó que ha comparat la mitjana d’execució dels pressupostos de la Generalitat a les Terres de l’Ebre que és del 87% amb la del govern de l’Estat ha afirmat que “les Terres de l’Ebre han perdut 100 M€ que el govern de l’Estat havia d’invertir durant l’any 2010”. Pel republicà el “drama” està en el Ministeri de Foment que ni per l’any 2010 ni ara tampoc pel 2011 vol executar les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa o redactar el projecte constructiu de l’A-7 entre la Jana i el Perelló. Sobre la variant de l’Aldea Salvadó ha afirmat que “tenim molts dubtes fonamentats de que el Govern espanyol vulgui reemprendre les obres de forma immediata, és a dir, al gener de 2011”. Així Muñoz ha informat que fa tres setmanes que demana al Ministeri de Foment poder posar data per fer una reunió amb l’alcalde de l’Aldea i que aquests no donen resposta. Salvadó seguint amb les comparatives ha recordat que durant els darrers 10 anys mentre el govern de l’Estat ha executat en carreteres a les Terres de l’Ebre 15 M€, la Generalitat n’ha executat 220M€. Per això el republicà ha qualificat de “indignant i insultant la nul·la inversió dels diversos governs espanyols en unes carreteres que segueixen igual que fa 10 anys”.

Lluís Salvadó també ha denunciat que “tenim la certesa que des del govern de l’Estat es vol avortar la connexió entre Catalunya i el País Valencià pel corredor mediterrani deixant d’invertir al forat de les Terres de l’Ebre”. Salvadó ha recordat que mentre l’autovia A-7 té pressupost per arribar fins la Jana i acabar fins l’Ametlla de Mar, al trajecte per les Terres de l’Ebre no hi ha pressupost per redactar el projecte constructiu; i mentre la línia d’Alta Velocitat entre València i Castelló i entre Reus i Tarragona avança, en el tram de les Terres de l’Ebre encara s’està, des de l’any passat, invertint en l’estudi informatiu. El republicà ha lamentat que des del Ministeri es retardi tot el projecte de l’A-7 a les Terres de l’Ebre amb l’excusa del traçat per Campredó. “Amb una mica de diàleg i solucions tècniques podrien resoldre el conflicte puntual de Campredó, i amb voluntat política pressupostar 4 M€ per la redacció del projecte constructiu entre l’Ametlla de Mar i el Perelló, que té un consens territorial total”, ha manifestat Salvadó.

Per últim Muñoz ha avançat que prioritzaran la presentació d’esmenes en les obres que depenen de Foment i la reindustrialització de les Terres de l’Ebre. Salvadó també ha anunciat que focalitzaran els esforços en transferir partides pressupostàries de l’Estat cap el Departament de PTOP perquè són les úniques inversions que prosperen. “En matèria de Foment el que ha d’executar directament ell no prospera”.

A la Cala també Decidim

El 18 de setembre del 2009, farà un any, vam presentar una moció a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, per felicitar i donar suport a la primera consulta popular per a la independencia, celebrada a Arenys de Munt uns dies abans, el dia 13 de setembre. I també perque l’Ajuntament donés suport  a les iniciatives que podien sorgir des de les entitats cíviques locals per a la celebració la consulta a la Cala.

A dia d’avui dels 946 municipis de Catalunya, 511 ja han realitzat la consulta. Més de la mitat dels municipis catalans ja han decidit, i d’aquí uns dies ho podrem fer a la Cala, el dia 12 d’octubre es el dia escollit.

Hem de fer la nostra historia, o ens la faran per nosaltres. Hem de decidir per naltros mateixos. Per algú pot semblar difícil d’entendre, no n’hi ha per menys. Son molts anys els que ens han educat d’una certa manera. De creure amb l’ordre establert, i no fer-nos preguntes.

Fem una mica d’Història. Una transició que havia de portar a la tranquilitat de garantir tots els Drets més bàsics dels catalans, els culturals, els econòmics, els identitaris. El 30 de setembre del 2005 el Parlament Català estaba de celebració, 120 vots a favor i 15 en contra, teniem un nou Estatut, la norma que ens garantía la defensa dels nostres Drets i actualitzava el document ja vell, l’Estatut del 1979 pactat sortint dels anys de l’antic Règim.

Som bona gent els catalans, aquest Estatut, ens el retallarien per tot arreu i després de votar-lo en referéndum, el Constitucional, un Tribunal que està per sobre del bé i del mal, per sobre del Rei, per sobre del Poble, per sobre de tothom, això si els seus membres son proposats pels grans partits espanyols, d’esquerres o de dretes quan han de defensar “la indisolubilitat d’allò que els uneix” es posen d’acord.

Només fa 30 anys que vam celebrar les primeres eleccions democràtiques al Parlament després de la Dictadura. Sembla més aprop si diem que quan el conflicte del transvassament de l’Ebre (2001) en feia 20 només, i encara més aprop si diem que als Jocs Olimpics de Barcelona (1992), només feia 10 anys que podiem decidir qui havia de ser al govern de la Generalitat de Catalunya.

Convergència i Unió (CiU) arrencava amb un govern presidit pel President Pujol, 23 anys, els primers d’una Institució recuperada. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Socialistes (PSC) i Iniciativa (ICV), portaven l’alternança amb dos Presidents, Maragall i Montilla, fins avui 3 més 4 anys respectivament. I continuarem, seguirem endavant amb les nostres Institucions com a poble.

Som molts els que creiem que ha arribat el moment de decidir per naltros mateixos. Hi ha una part de la nostra societat que els hi pot costar més entendre que ens hem de plantar. Les generacions que han viscut altres èpoques mancades de llibertat  amb naturalitat però també amb conformisme pensen “vols dir que cal?”. Una part de la nostra societat senzillament es partidària de que seguim sotmesos a la voluntat d’un tercer. Tenim un sector de la societat que la seva prioritat en els moments de crisis económica que vivim, es la de tirar endavant una familia, i entenc que es difícil parlar de dret a decidir quan un no te feina. Tenim a la nostra societat gent nouvinguda amb altres cultures, que els hi hem d’explicar el perquè un poble vol ser lliure, segur que ho entenen. Segurament tenim moltes més tipologies de gent que convivim en la nostra societat, però crec que no hi hauria d’haver ningú que li fés nosa que en Democràcia, la Societat civil li fes una pregunta: Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

Espanya ha utilitzat les seves eines constitucionals per humiliar un poble, un poble que més o menys ambiciós va votar un Estatut en referéndum després d’haver passat pel ribot del sistema de partits español, Congrés, Senat i de la rúbrica del Cap de l’Estat Espanyol. La imatge que donem a Europa cada vegada es més de poble colonitzat. Ens fan trampes i ens hem de plantar. EL dia 12 d’octubre amb la Consulta per la Independència tenim una bona ocasió per fer sentir el nostre poble, aprofitem-la.

Vull aprofitar aquest escrit per felicitar als Caleros i Caleres que han tirat endavant amb “la Cala Decideix”, l’Entitat que ens servirà per poder celebrar la Consulta, però també el lloc on poder compartir una il·lusió, el treball per arribar-hi i el somni d’un poble que algún dia es pot fer realitat.

Pensem que el moment es històric i els nostres fills el dia de demà ens poden preguntar, i tu què vas fer per la llibertat del nostre país?

Final Júnior del Campionat de Catalunya de Bàsquet al pavelló de Ferreries de Tortosa

El DKV Joventut revalida el títol en vèncer en la final al Regal FC Barcelona per 71 a 77

El Pavelló Municipal de Tortosa, dins els actes de Tortosa Ciutat del Bàsquet Català 2010, ha estat la seu de la final a quatre masculina on el DKV Joventut s’ha proclamat campió de Catalunya, per tercera temporada consecutiva, després de superar al FC Barcelona a la final per 71-77.

A les semis, els verd-i-negres van derrotar per 77-66 al CB L’Hospitalet, mentre que els blaugrana van superar a l’Albert Disseny CB I UM per 73-64. Al partit pel 3r i 4t lloc, els manresans han superat al CB L’Hospitalet (76-72) i es classifiquen per a les fases de sector dels Campionats d’Espanya de clubs.

L’MVP de la final a quatre masculina ha estat Alejandro Barrera, del DKV Joventut. A la final, el verd-i-negre ha sumat un 35 de valoració a la final (24 punts -5 de 9 en tirs de 2 i 3 de 5 en triples-, 8 rebots i 6 recuperacions), mentre que a la semifinal davant L’Hospitalet, Barrera va arribant als 20 de valoració.

El FC Barcelona arribava a la final a quatre en finalitzar la lliga regular a la primera posició amb un balanç de 13 victòries i 1 derrota, la que va patir davant els de Badalona, segon classificat amb una victòria menys. El CB L’Hospitalet, per la seva banda, va ocupar la tercera posició amb un balanç de 10-4, mentre que els manresans de l’Albert Disseny CB I UM van ser quarts (8-6).
Quadre de la competició:

Semifinals (24/04/10)
A) 19:00h FC Barcelona 73 – Albert Disseny CB I UM 64
B) 17:00h DKV Joventut 77 – CB L’Hospitalet A 66

3r i 4t lloc (25/04/10)
17:00h Albert Disseny CB I UM 76 – CB L’Hospitalet A 72

Final (25/04/10)
19:00h FC Barcelona 71 – DKV Joventut 77
Pel DKV, Barrera va sumar 24 punts,Todorovic 17,8 rebots i 16 valoració. Álex Suárez va fer 9 punts, 8 rebots i 19 de valoració.
Pel Barça, Marzo 20 punts i Aparicio 17

Classificació final:

1r DKV Joventut
2n FC Barcelona
3r Albert Disseny CB I UM
4t CB L’Hospitalet A