Servir al poble o servir-te del poble

Quan alguna vegada hem fet referència als elevats sous de l’equip de govern i en especial de l’alcalde, se’ns diu que la quantitat de diners es relativa si ho comparem amb el què s’aconsegueix pel poble.

Naltros des d’Esquerra creiem que la quantitat de diners es relativa si ho comparem amb el nivell d’aprofitament d’una persona al càrrec que ostenta. Partim d’una base diferent, servir al poble no té res a veure amb servir-te del poble. Els votants ja saben que si fas d’alcalde faràs lo màxim per aconseguir el millor pel teu poble.

Des d’Esquerra entenem que no cal forrar-te per assumir l’alcaldia de l’Ametlla de Mar. I encara menys quan hi han famílies al poble que no tenen ni prestacions de l’atur. 

Els amics es cuiden. Algú sap quant cobra el Gerent de l’empresa pública “La Cala Gestió”? La transparència de la nostra institució municipal es inexistent.

Sabem que la Cala Gestió pressuposta 420.000€ De despeses pel “manteniment de l’estructura necessària pel seu funcionament”. Sous i Salaris? Ranxos a Restaurants?

Hi han d’altres vies d’escapament de quantitats de diners elevades per gestió. L’Existència de Factures de gestió a nom d’empreses relacionades amb el Gerent de la Cala Gestió, Efial sl, Oliver i Camps sl, molts més diners que es dediquen també a gestió.

Els nostres polítics i alts directius estan tot el dia gestionant, gestionen per tot i la majoria de dies es gestiona millor des dels Restaurants.

El mes de desembre del 2010, al Ple Ordinari, des d’Esquerra vam demanar que l’Ajuntament fes una Auditoria Externa i així poder a 6 mesos de les eleccions municipals, analitzar la situació econòmica. Quina bona idea que els hi vam donar! Automàticament es van posar a treballar per fer una Auditoria des d’Efial sl, l’empresa de confiança, que per suposat va donar bons resultats i de passada van poder facturar una quantitat interessant pel treball.

Resulta complicat saber res del que es cou en l’entramat municipal d’Empreses que hi ha montat. Un Xiringuito que tan serveix per col·locar militants, amics i familiars, com per fer més lleugera, i ràpida la gestió (amagar de l’oposició).

Una curiositat per saber amb qui tractem, CiU i ERC aquesta darrera legislatura vam pactar al Consell Comarcal del Baix Ebre. Andreu Martí en seria president els primers dos anys i Dani Andreu, alcalde de l’Aldea, els dos darrers.

Tots dos tenien el mateix sou com a Presidents del Consell Comarcal, cobrarien 28.000€ nets anuals. L’alcalde de l’Aldea va decidir que al tenir un bon sou del Consell Comarcal podia alleugerir els costos a l’Ajuntament de l’Aldea.

No va ser el cas de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí cobra 28.000€ nets anuals del Consell Comarcal i va veure l’oportunitat d’afegir 70.000€ anuals més de l’Ajuntament Calero.

El nostre alcalde s’emporta 100.000€ anuals, que coneguem de la política. No està gens malament. Uns 400.000€ en quatre anys. Felicitats! i “Andavant!” un bon exemple!!


D’aquí a ben poc, eleccions a la Cala

Fa unes poques setmanes la gent d’Esquerra de la Cala, m’ha confiat encapçalar per tercera vegada la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Han passat ja 4 anys, 4 anys de majoria convergent, on s’han vist els fruits d’aquelles llavors que vam anar plantant quan vam governar 2003-2007.

L’Empresa Pública “La Cala Gestió” i el Pla General d’Ordenació Urbana, son les dos eines més importants que disposa avui l’Ajuntament Calero. La nostra preocupació ha estat el com s’han utilitzat. Els recursos que s’han generat no han estat acompanyats per un sever control de la despesa que s’ha realitzat.

Els compromisos econòmics als que l’Ajuntament està obligant-se son tan grans que han portat a l’Ajuntament a fer un Pla Econòmic i Financer per reconduir la situació. Des d’Esquerra hem treballat un projecte que esperem que sigui engrescador.

Els grans projectes de la Piscina Coberta i la Residència d’Avis han de ser rendibles socialment. Farem que la Piscina sigui més accessible a la gent i lluitarem per a que la Residència d’Avis no sigui només un Hotel per a avis que puguin pagar 2000 euros al mes.

El benestar de la gent, la dinamització econòmica i la creació de llocs de treball dignes, seran els eixos del nostre programa electoral.

Parlem de l’Ajuntament Calero

L’Ajuntament fa aigua, i CIU no troba prou estopa per tapar les vies d’aigua que ha deixat obertes. L’Equip de govern de CiU s’ha vist obligat a realitzar un Pla Econòmic i Financer i una programació pressupostària fins l’any 2014, que l’obliga a ser fiscalitzat pel Departament d’Economia i Finances  per cumplir la llei d’estabilitat pressupostària. Això vol dir  que fins el 2014, l’ajuntament  haurà de reduir els pressupostos  fins un màxim de 10 milions d’Euros, dels quals el 50% se’n van en Salaris de Plantilla, Alts càrrecs, Directius i Càrrecs de Confiança.

CiU ha trobat la manera d’empenyar la Cala podent dir que les obligacions que l’Ajuntament ha contret no son tècnicament endeutament. El nom es lo de menos, la Cala haurà de fer front a més de 20 milions d’Euros, diners que han de sortir de l’Ajuntament per pagar als Bancs i Empreses afectades.

Si parlem de l’aparcament soterrat, el govern ha construit una obra que ha costat 4 milions d’euros  tot i saber que era econòmicament inviable. Per això no és capaç de trobar qui la gestioni. Tenim una infrastructura buida la major part de l’any i a l’estiu, els Caleros continuarem sense poder aparcar, si no és pagant.

Parlem de la Piscina?  Segons la Cala Gestió costarà 6,8 milions d’euros, quan el pressupost inicial era de 5,2 milions. Curiosament els mateixos constructors que han fet la d’aquí, l’estan fent a Alcanar per només  4 milions. A sobre, a només 3 mesos de les eleccions, Construccions Feu, matriu de Trevol La Cala, ha fet suspensió de pagaments. L’empresa ha fracassat en no trobar el finançament que ara passarà a fer més gran el deute de l’Ajuntament . 13 milions d’Euros el cost de l’operació sense tenir en compte la gestió.

Un altre front obert no menys greu, la Residència d’Avis. Una obra de 5 milions d’Euros ens acabarà costant 12 milions d’Euros i els nostres avis hauran de pagar un mínim de 1800 euros mensuals per una plaça de residència. Qui s’ho podrà permetre?

Pagar 3 vegades més per la mateixa cosa, es la fòrmula màgica de CiU. Dues vegades el  seu preu com ha passat amb la Piscina i  amb la Residència, per després  tornar a pagar una vegada més, aquell que pugui, per fer-ne ús.

A Esquerra ens preocupa molt que no tothom pugui gaudir de la Piscina, de l’Aparcament o de la Residència. El model CIU es clar. Ho paguem entre tots però no tothom ens en podrem beneficiar.

A més de Rei, també tenim Papa.

Quins dies! Estic segur que encara queda gent que li agrada el seu ofici i si ens posem a parlar del Periodisme, com a ofici, m’atreviria a dir que els periodistes, deuen xalar d’allò més amb el panorama que tenim. Me quedo parat de veure com respòn la nostra societat. Me sorprén que tinguem tanta necessitat d’Esglèsia, quines son les raons que porten a tants de fidels a creure?, el misteri de la fe?, què m’estic perdent?

El cap de l’Esglèsia catòlica ens volia fer sentir culpables?, l’home va i diu dalt de l’avió, mirant la càmera i es clar amb l’autoritat que se li suposa (ho recordeu?): “.. un anticlericalismo, un secularismo fuerte y agresivo como vivimos en los años ‘30”. Es que la història ens diu que l’Esglèsia Catòlica, perquè parlem de la catòlica, han utilitzat entre d’altres eines, la culpa, també la por. Jo pensava que això eren coses del passat, però un podria pensar que esta eina ha ajudat a que les religions puguin fer-se grans.

Sentia a Carrillo per ràdio, explicant: va ser l’Esglèsia Catòlica de l’època qui va ajudar a unir aquella Dreta que es va alçar en armes contra la República, contra la Democràcia. I sentia que deia dolgut, es l’Esglèsia que hauria de demanar perdó, per haver recolzat una dictadura. Quasi sempre les veritats son dels que les expliquen, i en aquest cas les paraules del Papa sempre tenen un gran ressó. Jo també les poso en dubte, quin personatge es capaç de dir? (març del 2009) en una visita a Camerun,  a l’Àfrica, amb més de 25  milions de morts per SIDA des de l’any 1981, i segons el Papa “menos sexe, res de preservatius i més espiritualitat”. S’ha d’estudiar molta Teologia per arribar a estes conclusions tan horroroses?

Ha hagut molt de xou amb la visita del Papa, si que és veritat que l’araBasílica de Gaudí es una gran construcció, no la conec, però nomésd’imaginar-la penso en el què som capaços de fer l’Home, impressionant. Un dels detalls que vaig trobat divertits es com un tertulià devot d’una ràdio defensava que en el Catolicisme no hi caben les dones en el Ministeri de l’Esglèsia, i el paio, deia “es que ho diu ben clar”, (Quin món el de l’Esglèsia!) em venia a la memòria les monges netejant l’oli de la taula de l’altar, que a més tots sabem, que l’oli fa de mal netejar, i amb tots los ulls que sabien que tenien a sobre. Ara això sí, si elles estan contentes amb lo que fan doncs ja està bé. Què hem de dir?

Em preocupa més que el Papa exigeixi l’atenció d’aquells que no som creients. Em preocupa que sigui normal que l’Estat hagi de contribuir i ser solidari amb un altre Estat com el Vaticà que penso jo que no necessita de l’ajut. Els socis d’un club, els militants d’un partit polític i els fidels d’una religió, haurien de sufragar les seves aficions, anhels i creences. Segur que son molts i molt admirables les persones que formen part de l’Esglèsia Catòlica i d’altres creences que fan una feina moltes vegades impagable. Però la visita del Papa Benet XVI a Barcelona, m’ha portat anys endarrere, no n’era tant conscient que, a més de Rei també tenim Papa.

Esquerra denuncia que el govern espanyol no ha invertit 110 milions pressupostats per aquest any a les Terres de l’Ebre

Esquerra recorda que només ha executat un 28% del pressupostat

Dimecres 13 al matí el senador Pere Muñoz i el secretari d’organització de la Federació de l’Ebre, Lluís Salvadó, i el president comarcal d’Esquerra al Baix Ebre, Jordi Gaseni,  han valorat el projecte de pressupostos generals de l’Estat per les Terres de l’Ebre pel proper 2011. Muñoz ha destacat que fins ara el govern de l’Estat només ha executat un 28% de les inversions pressupostades per l’any 2010, fet que ha qualificat de “poca seriositat i manca de rigurositat ”. Pel republicà és “molt greu el posar la mel a la boca pressupostant una obra i després no fer-la”. Muñoz s’ha lamentat de la no execució dels projectes de les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa, de la no realització dels estudis per millorar la connexió de la N-340 amb les Cases d’Alcanar; i els d’Alcanar i la Sénia amb l’A-7 i l’AP-7; fet que suma un total de 5’4M€. Després de recordar la paralització de les obres de la variant de l’Aldea Muñoz ha observat que el nivell d’execució d’inversions de l’Estat assolit aquest any ve donat en gran part per l’inici de la neteja de l’embassament de Flix. Muñoz ha anunciat que demanarà explicacions al govern de l’Estat perquè apareix, al igual que l’any passat, una partida pressupostària destinada a construir un magatzem individual de residus nuclears a Ascó, fet que contrasta amb el projecte de construir un magatzem centralitzat general que encara no té ubicació.

Lluís Salvadó, per la seva banda, ha afirmat que es pot entendre que hi hagi una lleugera rebaixa dels pressupostos generals respecte l’any 2010, però en canvi “és molt preocupant que el 70% del pressupostat per l’any 2010 s’hagi quedat al calaix”. Salvadó que ha comparat la mitjana d’execució dels pressupostos de la Generalitat a les Terres de l’Ebre que és del 87% amb la del govern de l’Estat ha afirmat que “les Terres de l’Ebre han perdut 100 M€ que el govern de l’Estat havia d’invertir durant l’any 2010”. Pel republicà el “drama” està en el Ministeri de Foment que ni per l’any 2010 ni ara tampoc pel 2011 vol executar les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa o redactar el projecte constructiu de l’A-7 entre la Jana i el Perelló. Sobre la variant de l’Aldea Salvadó ha afirmat que “tenim molts dubtes fonamentats de que el Govern espanyol vulgui reemprendre les obres de forma immediata, és a dir, al gener de 2011”. Així Muñoz ha informat que fa tres setmanes que demana al Ministeri de Foment poder posar data per fer una reunió amb l’alcalde de l’Aldea i que aquests no donen resposta. Salvadó seguint amb les comparatives ha recordat que durant els darrers 10 anys mentre el govern de l’Estat ha executat en carreteres a les Terres de l’Ebre 15 M€, la Generalitat n’ha executat 220M€. Per això el republicà ha qualificat de “indignant i insultant la nul·la inversió dels diversos governs espanyols en unes carreteres que segueixen igual que fa 10 anys”.

Lluís Salvadó també ha denunciat que “tenim la certesa que des del govern de l’Estat es vol avortar la connexió entre Catalunya i el País Valencià pel corredor mediterrani deixant d’invertir al forat de les Terres de l’Ebre”. Salvadó ha recordat que mentre l’autovia A-7 té pressupost per arribar fins la Jana i acabar fins l’Ametlla de Mar, al trajecte per les Terres de l’Ebre no hi ha pressupost per redactar el projecte constructiu; i mentre la línia d’Alta Velocitat entre València i Castelló i entre Reus i Tarragona avança, en el tram de les Terres de l’Ebre encara s’està, des de l’any passat, invertint en l’estudi informatiu. El republicà ha lamentat que des del Ministeri es retardi tot el projecte de l’A-7 a les Terres de l’Ebre amb l’excusa del traçat per Campredó. “Amb una mica de diàleg i solucions tècniques podrien resoldre el conflicte puntual de Campredó, i amb voluntat política pressupostar 4 M€ per la redacció del projecte constructiu entre l’Ametlla de Mar i el Perelló, que té un consens territorial total”, ha manifestat Salvadó.

Per últim Muñoz ha avançat que prioritzaran la presentació d’esmenes en les obres que depenen de Foment i la reindustrialització de les Terres de l’Ebre. Salvadó també ha anunciat que focalitzaran els esforços en transferir partides pressupostàries de l’Estat cap el Departament de PTOP perquè són les úniques inversions que prosperen. “En matèria de Foment el que ha d’executar directament ell no prospera”.

Allò que no es va poder dir al Ple del dia 16, allò que CiU no va voler sentir

En democràcia el debat és un bé que no podem negar, no es pot fer callar sense raó i més quan avui tenim mitjans per poder comunicar-nos i explicar allò que alguns no volen sentir.

 A punt de finalitzar el Ple del dia 16 de setembre el govern convergent de l’Ametlla de Mar va voler tancar-lo de manera triomfant i va dir textualment que el govern de la Generalitat son uns sectaris, en aquest cas jo formo part del govern de la Generalitat i per tant em vaig sentir al·ludit. L’alcalde no em va deixar parlar.

Ser Sectari, es quan l’ultim govern convergent de la Generalitat, era Secretari General de l’Esport el Sr. Maldonado, va comunicar al govern calero format en aquell moment per Socialistes i Partit Popular que el poble de l’Ametlla de Mar no podia ser subvencionat per poder construir un Piscina Coberta. I vam tenir que ser Esquerra Republicana de Catalunya els que vam desencallar la subvenció, que per cert la Generalitat som la única part que ha desemborsat la part dels 583.100 euros de subvenció, la resta volta pels entramats de bancs, empreses i finalment el poble que serà el que tindrà que pagar molt més dels 5.500.000 € que de manera molt irresponsable l’Ajuntament vau dir que costava aquesta obra.

No podem ser sectaris perquè, encara que l’equip de govern actual a vegades els hi costa convidar a les inauguracions i tractar tal i com cal als responsables polítics de la Generalitat que han fet possible que siguin els 7 anys amb més inversió pública feta mai a l’Ametlla de Mar, hem continuat i continuarem invertint a la Cala.

Alguns detalls a tenir en compte, en época de la Generalitat de CiU, l’ajuntament calero rebia 160.000 € de PUOSC, (ajuts directes a ajuntaments) pel període del 2000-2003. Des de que Esquerra està al govern de la Generalitat, i des del Departament de Governació que dirigeix Esquerra, l’ajuntament calero ha rebut 545.000 €  pel periode 2004-2007 i 723.000 € pel periode 2008-2012, (encara que el govern calero sigui una majoria absoluta de CiU), les Esquerres governem per a tots, i hem donat força a l’administració local, perquè hi creiem.

Els hi recordo algunes de les obres més significatives subvencionades de manera important pel Govern d’Esquerres de la Generalitat: Ampliació de l’Institut, Llar d’Infants, Ampliació de les Escoles, Ampliació del CAP, Obres al Port, Costes i Escar, Clavegueram, Piscina Coberta, Auditori, Zona Esportiva, Fortificacions, Mercat Municipal, Centre Interpretació de la Pesca, Oficina de Turisme i un llarg etcètera que sumen més de 25 milions d’Euros en 7 anys de governs d’esquerres.

Això sense nombrar que a les Terres de l’Ebre hem passat de 50 milions d’euros de CiU de l’any 2003 a 226,26 milions d’euros del govern d’Esquerres del present any 2010.

Sectaris? Siguem seriosos si us plau, el govern convergent fa que no es publiquin fotos que us enviem des d’Esports perquè surt el Delegat d’Esports de la Generalitat que és el que us escriu. Per curiositat mireu el buit que hi ha en el darrer Quatre Cantons d’agost, plana 34, en un article d’esports. Jo no us ho diré qui es sectari.

Jordi Gaseni Blanch

Portanveu d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i Delegat d’Esports de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre

 

A la Cala també Decidim

El 18 de setembre del 2009, farà un any, vam presentar una moció a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, per felicitar i donar suport a la primera consulta popular per a la independencia, celebrada a Arenys de Munt uns dies abans, el dia 13 de setembre. I també perque l’Ajuntament donés suport  a les iniciatives que podien sorgir des de les entitats cíviques locals per a la celebració la consulta a la Cala.

A dia d’avui dels 946 municipis de Catalunya, 511 ja han realitzat la consulta. Més de la mitat dels municipis catalans ja han decidit, i d’aquí uns dies ho podrem fer a la Cala, el dia 12 d’octubre es el dia escollit.

Hem de fer la nostra historia, o ens la faran per nosaltres. Hem de decidir per naltros mateixos. Per algú pot semblar difícil d’entendre, no n’hi ha per menys. Son molts anys els que ens han educat d’una certa manera. De creure amb l’ordre establert, i no fer-nos preguntes.

Fem una mica d’Història. Una transició que havia de portar a la tranquilitat de garantir tots els Drets més bàsics dels catalans, els culturals, els econòmics, els identitaris. El 30 de setembre del 2005 el Parlament Català estaba de celebració, 120 vots a favor i 15 en contra, teniem un nou Estatut, la norma que ens garantía la defensa dels nostres Drets i actualitzava el document ja vell, l’Estatut del 1979 pactat sortint dels anys de l’antic Règim.

Som bona gent els catalans, aquest Estatut, ens el retallarien per tot arreu i després de votar-lo en referéndum, el Constitucional, un Tribunal que està per sobre del bé i del mal, per sobre del Rei, per sobre del Poble, per sobre de tothom, això si els seus membres son proposats pels grans partits espanyols, d’esquerres o de dretes quan han de defensar “la indisolubilitat d’allò que els uneix” es posen d’acord.

Només fa 30 anys que vam celebrar les primeres eleccions democràtiques al Parlament després de la Dictadura. Sembla més aprop si diem que quan el conflicte del transvassament de l’Ebre (2001) en feia 20 només, i encara més aprop si diem que als Jocs Olimpics de Barcelona (1992), només feia 10 anys que podiem decidir qui havia de ser al govern de la Generalitat de Catalunya.

Convergència i Unió (CiU) arrencava amb un govern presidit pel President Pujol, 23 anys, els primers d’una Institució recuperada. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Socialistes (PSC) i Iniciativa (ICV), portaven l’alternança amb dos Presidents, Maragall i Montilla, fins avui 3 més 4 anys respectivament. I continuarem, seguirem endavant amb les nostres Institucions com a poble.

Som molts els que creiem que ha arribat el moment de decidir per naltros mateixos. Hi ha una part de la nostra societat que els hi pot costar més entendre que ens hem de plantar. Les generacions que han viscut altres èpoques mancades de llibertat  amb naturalitat però també amb conformisme pensen “vols dir que cal?”. Una part de la nostra societat senzillament es partidària de que seguim sotmesos a la voluntat d’un tercer. Tenim un sector de la societat que la seva prioritat en els moments de crisis económica que vivim, es la de tirar endavant una familia, i entenc que es difícil parlar de dret a decidir quan un no te feina. Tenim a la nostra societat gent nouvinguda amb altres cultures, que els hi hem d’explicar el perquè un poble vol ser lliure, segur que ho entenen. Segurament tenim moltes més tipologies de gent que convivim en la nostra societat, però crec que no hi hauria d’haver ningú que li fés nosa que en Democràcia, la Societat civil li fes una pregunta: Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

Espanya ha utilitzat les seves eines constitucionals per humiliar un poble, un poble que més o menys ambiciós va votar un Estatut en referéndum després d’haver passat pel ribot del sistema de partits español, Congrés, Senat i de la rúbrica del Cap de l’Estat Espanyol. La imatge que donem a Europa cada vegada es més de poble colonitzat. Ens fan trampes i ens hem de plantar. EL dia 12 d’octubre amb la Consulta per la Independència tenim una bona ocasió per fer sentir el nostre poble, aprofitem-la.

Vull aprofitar aquest escrit per felicitar als Caleros i Caleres que han tirat endavant amb “la Cala Decideix”, l’Entitat que ens servirà per poder celebrar la Consulta, però també el lloc on poder compartir una il·lusió, el treball per arribar-hi i el somni d’un poble que algún dia es pot fer realitat.

Pensem que el moment es històric i els nostres fills el dia de demà ens poden preguntar, i tu què vas fer per la llibertat del nostre país?

Final Júnior del Campionat de Catalunya de Bàsquet al pavelló de Ferreries de Tortosa

El DKV Joventut revalida el títol en vèncer en la final al Regal FC Barcelona per 71 a 77

El Pavelló Municipal de Tortosa, dins els actes de Tortosa Ciutat del Bàsquet Català 2010, ha estat la seu de la final a quatre masculina on el DKV Joventut s’ha proclamat campió de Catalunya, per tercera temporada consecutiva, després de superar al FC Barcelona a la final per 71-77.

A les semis, els verd-i-negres van derrotar per 77-66 al CB L’Hospitalet, mentre que els blaugrana van superar a l’Albert Disseny CB I UM per 73-64. Al partit pel 3r i 4t lloc, els manresans han superat al CB L’Hospitalet (76-72) i es classifiquen per a les fases de sector dels Campionats d’Espanya de clubs.

L’MVP de la final a quatre masculina ha estat Alejandro Barrera, del DKV Joventut. A la final, el verd-i-negre ha sumat un 35 de valoració a la final (24 punts -5 de 9 en tirs de 2 i 3 de 5 en triples-, 8 rebots i 6 recuperacions), mentre que a la semifinal davant L’Hospitalet, Barrera va arribant als 20 de valoració.

El FC Barcelona arribava a la final a quatre en finalitzar la lliga regular a la primera posició amb un balanç de 13 victòries i 1 derrota, la que va patir davant els de Badalona, segon classificat amb una victòria menys. El CB L’Hospitalet, per la seva banda, va ocupar la tercera posició amb un balanç de 10-4, mentre que els manresans de l’Albert Disseny CB I UM van ser quarts (8-6).
Quadre de la competició:

Semifinals (24/04/10)
A) 19:00h FC Barcelona 73 – Albert Disseny CB I UM 64
B) 17:00h DKV Joventut 77 – CB L’Hospitalet A 66

3r i 4t lloc (25/04/10)
17:00h Albert Disseny CB I UM 76 – CB L’Hospitalet A 72

Final (25/04/10)
19:00h FC Barcelona 71 – DKV Joventut 77
Pel DKV, Barrera va sumar 24 punts,Todorovic 17,8 rebots i 16 valoració. Álex Suárez va fer 9 punts, 8 rebots i 19 de valoració.
Pel Barça, Marzo 20 punts i Aparicio 17

Classificació final:

1r DKV Joventut
2n FC Barcelona
3r Albert Disseny CB I UM
4t CB L’Hospitalet A

Més de 2000 persones aconsegueixen sumar 3.381 quilòmetres pel Parkinson a Tortosa

La xifra mundial de quilòmetres per la causa ascendeix a 8.000, de manera que les Terres de l’Ebre aporten gairebé un 50% de la suma total obtinguda en la diada

 Diumenge dia 25 d’abril, des de les deu del matí i fins a les dues del migdia, més de 2000 participants van aplegar-se al Parc Municipal Teodor González de Tortosa per realitzar diferents activitats esportives amb un únic objectiu: sumar quilòmetres en solidaritat amb els malalts de Parkinson en el marc de la diada “Endavant! Et Toca a Tu! Corre pel Parkinson”.

 La jornada ha estat englobada dins del cooperativisme de diferents entitats de Parkinson de Catalunya, Espanya, EEUU (Chicago) i Itàlia (Ordezo). Països que han anat sumant quilòmetres per les 11 ciutats on s’ha celebrat la diada, arribant a la xifra mundial total de 8.000 quilòmetres en una participació global de 5.000 atletes.

 El recompte final a Tortosa ha estat molt positiu havent assolit la xifra de 3.381 quilòmetres, un resultat que reafirma l’èxit de la jornada posicionant les Terres de l’Ebre com a líders solidaris de la causa havent aconseguit gairebé el 50% dels quilòmetres totals.

 Entre les modalitats esportives els participants van poder elegir entre quatre esports referents del territori: ciclisme, atletisme, rem i bàsquet. De forma paral·lela els participants van poder gaudir de les actuacions de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el cantador Josep Bo, el grup de dansa Saragatona, el Cor Flúmine, la Colla Jove de Dolçainers i el Golafre. Per als més petits inflables, xocolatada, concurs de pintura i l’actuació de Muniato Xou.

 Molts van ser els participants de la Diada, també les institucions van ser-hi presents, Jordi Gaseni, Representant Territorial de l’Esport a les Terres de l’Ebre; Ferran Bel, Alcalde de Tortosa; Pere Panisello, Regidor d’Esports de l’ajuntament de Tortosa i el President de l’Associació de Parkinson de les Terres de l’Ebre, Pedro Cabanes. Sense cap mena de dubte tots es van sumar a la causa, fent quilòmetres pel Parkinson.

 El Parkinson afecta a unes 20.000 persones a Catalunya. Una malaltia neurodegenerativa que produeix una alteració progressiva de l’àrea del cervell i afecta les persones provocant rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris, tremolors i altres símptomes.

 Destacar que la jornada ha estat organitzada per l’Associació Parkinson Terres de l’Ebre (APTE), i ha tingut la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa, la Secretaria General de l’Esport, TortosaSport, Diputació de Tarragona, el Consell del Esportiu del Baix Ebre, la Delegació de Govern de les Terres de l’Ebre i els Departaments d’Educació, Salut i Acció Social i Ciutadania, i de nombroses entitats esportives, culturals, musicals i voluntaris.

Jordi Gaseni, destacava “la gran vàlua del voluntarisme de la gent de les Terres de l’Ebre, particulars i associacions esportives, culturals, socials i de tot tipus que s’han bolcat en fer que la Diada sigui tot un èxit, i felicitar a l’Associació del Parkinson, amb el Pere Cabanes al seu capdavant que ha aconseguit que siguem moltes les institucions de les Terres de l’Ebre que s’hagin fet partícips de la Jornada”.

Inauguració de les instal·lacions esportives a Santa Bàrbara

Ahir s’inaugurava de forma oficial el projecte de remodelació de l’equipament esportiu de Santa Bàrbara. Una millora on la Secretaria General de l’Esport ha destinat un total de 78.200€ en concepte de pavimentació amb gespa artificial de camp poliesportiu i redacció del MIEM (Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipal).

 El complex inclou un camp de futbol 11 de gespa artificial i una grada lateral, la construcció de sis vestidors, dues pistes de tennis, dues de pàdel, dues zones infantils, un camp de gespa artificial de futbol 5, la millora de l’enllumenat i enjardinament, així com la pavimentació de la zona esportiva. Unes millores que s’afegeixen a les instal·lacions existents, que ja comptaven amb el camp de terra de futbol 11, el pavelló poliesportiu, la zona d’esbarjo i la piscina.

 Ha quedat molt bé, la sensació de tenir les instal·lacions recollides en una mateixa zona. I que l’Ajuntament pugui gestionar la zona esportiva amb menys despesa, degut a la concentració d’Istal·lacions. Una altra cosa es si han optat per privatitzar la gestió d’alguna de les instal·lacions, que sembla que si. Bé si parlem d’instal·lacions esportives, Felicitats gent de Santa Bàrbara.

Feia falta una persona, l’Ignasi Caballé i Blanch, el que va ser regidor d’Esquerra a Santa Bàrbara que ens va deixar fa uns mesos. Feia falta de veritat, ell va estar lligat a l’esport planer durant molts anys, al futbol de Santa Bàrbara. I diumenge era un dia important on el vaig recordar en els parlaments.

Marc March i en Vadim Zelaya, els nostres regidors d’Esquerra de Santa Bàrbara, junt amb els altres regidors, l’alcalde de Masdenverge, i el President i Vicepresident de la Diputació de Tarragona, i sobretot tots els planers i planeres vam poder gaudir d’un bon migdia de diumenge de primavera.